dissabte, 21 de gener de 2012

Crítica cap a les captures

Penso que tenir eines, no ens obliga a fer-ne ús abusiu.
Si el fet de tenir cotxe ens obligués a donar voltes a cada instant.
Si tenir telèfons ens obligués a estar trucant a tothora, sense discernir-ne.

No seria esgotador?

Al meu voltat em trobo massa sovint amb una càmera a la mà.
I no amb intenció de crear, de capturar la màgia que ens envolta.
Si no amb la senzilla intenció de dir, he estat allà, ho he fet o ha sigut així.
No tenim massa memòria i de segur que les fotos ajuden...

Cal fer fotos a tothom? En totes les reunions?
I pitjor encara, en uns tallers per els que has pagat per assistir-hi?
sense ni demanar, ni que sigui amb la mirada si es vol ser fotografiat?
i ja no cal que comenti si un vol o no ser " penjat" a la xarxa.

Demano, si us plau, una mica de respecte, ara ningú et fumarà a la cara sense pensar-ho dos cops,
però si et descuides et foragitaran a fotografies no volgudes i perdoneu,
l'excusa que et volen, t'aprecien o mil coses més... es una mica pobre.

Estimeu-me com jo vull i deixeu les fotos per les coses precioses que fem,
per les coses precioses que ens envolten i sentim una mica més, gaudim el moment,
abracem de veritat, fem un petó sentit, no ens caldrà una fotografia.

dissabte, 14 de gener de 2012

Batibull

Hi han coses que voldria comentar, unes amb molta calma i d'altres amb molta atenció, unes sóc crítiques amb el que veig al meu voltant o m'hi he trobat immersa i d'altres son d'admiració cap a algunes persones que segueixo. Però avui ha estat un dia llarg de feina, d'ordre i de proves.


No tot ha sortit bé, com toca, però han sortit tresorets i n'estic contenta. El que sí m'adono és que la feina no sempre és visible en la mesura del temps que hi has invertit. Segurament aniré adquirint agilitat i en treure més profit.

dilluns, 2 de gener de 2012

De vegades

De vegades una té ganes de fer, però les circumstàncies no permeten un respir, la feina, la canalla, la casa, el cansament o mil coses més.

Però la majoria de vegades, si deixem certes coses al marge... que ja farem en un altre moment ( la feina no marxa mai ) podem fer quelcom, ni que sigui una estoneta. I si es pot compartir, encara millor.

La càmera ja la duc al damunt tot el dia i en quan trobo un nuvolet, unes fulles, una pared velleta o quelcom que em dona curiositat, cap allà que hi vaig...

Així que ara només cal establir com a costum escapar-me una estoneta a fer feina i que la inspiració m'agafi amb les mans brutes i llesta per interpretar-la.

Estic contenta, poquetes coses, però queden mones.


Comencem l'any amb un nyanyo i amb il.lusió, com diu en Mas del Polònia, es clar.