dilluns, 2 de juliol de 2012

Art Journal o amor a primera vista.

De mans de l'odile de Papersdecolor he sapigut de la Ruth Bernal i el seu curs sobre art journal i ja penso posar-m'hi, junt amb ma mare a fer la carpeta per tenir-ho tot llest per divendres, t'apuntes?

Gràcies mil Odile per avisar-me, que anava boja per fer art journal!!!!



Aquí teniu una part de la carpeta sugerida per la Ruth Bernal. Jo començo avui mateix!!

diumenge, 1 de juliol de 2012

Tornada


Ha estat fora tres mesos i des que va marxar, no m'he adonat que no havia escrit res de res...

i poc despres de la seva tornada, la meva operació... ha estat ràpid en un sentit i lent en un altre...

I encara queden molts dies fins a concloure una etapa, però no hi ha pressa mica en mica.

Enyorava escriure, fer fotos i compartir-les i sobre totes les coses, em moria de ganes de crear... però tot i que l'argil.la ( quasi diria que qualsevol tipus d'argila ) em té enamorada, no puc fer força, aixi que res...

Fins que apareix a les meves mans una argileta, per dir-li d'alguna manera, que es tobeta i que no li cal forn, graciesssssssssssssssssssss!! a fer cosetes per fi!!! Ja estic tornant!! jejeje

Han quedat uns anells!!!! que no m'habien quedat tan monos mai!!!! oisssssssss que contenta!!!

dilluns, 20 de febrer de 2012

Polseres

Em diran desmemoriada i amb raó...

El dia 27 d'aquest mes ( es a dir tenim 7 dies) marxa cap a l'Africa, però no em demanis a on, per què ja ho he oblidat ( cap de trons )

Vol endur-se coses com roba de canalla ( ja té una maleta plena ) medicaments ( ja els té també )

I a darrera hora ens li-em en un petit projecte una mica esbojarrat i que no es imprescindible, però com som així de boges, fa ilu de tota manera!

Vol endur-se polseres, i no dues o tres, si no moltes.

Així que us convido a venir a fer polseres, de manera desinteressada Þ quan vulgueu, durant aquesta setmana, el material el posem nosaltres, es clar! Us hi apunteu?


Envieu correu per concretar hores!

diumenge, 5 de febrer de 2012

Repte musical del Violí Vermell


Un repte engrescador que acaba el dilluns a la nit, així que si ho desitgeu, voleu i podeu, escolteu-lo i a veure si n'encertem alguna... ( Es un programa que m'encanta i ell sap conduir-lo de conya )

Jo mentre, segueixo actualitzant blocs i ordenant fotografies.

http://www.catradio.cat/programa/1025/El-violi-vermell


dissabte, 21 de gener de 2012

Crítica cap a les captures

Penso que tenir eines, no ens obliga a fer-ne ús abusiu.
Si el fet de tenir cotxe ens obligués a donar voltes a cada instant.
Si tenir telèfons ens obligués a estar trucant a tothora, sense discernir-ne.

No seria esgotador?

Al meu voltat em trobo massa sovint amb una càmera a la mà.
I no amb intenció de crear, de capturar la màgia que ens envolta.
Si no amb la senzilla intenció de dir, he estat allà, ho he fet o ha sigut així.
No tenim massa memòria i de segur que les fotos ajuden...

Cal fer fotos a tothom? En totes les reunions?
I pitjor encara, en uns tallers per els que has pagat per assistir-hi?
sense ni demanar, ni que sigui amb la mirada si es vol ser fotografiat?
i ja no cal que comenti si un vol o no ser " penjat" a la xarxa.

Demano, si us plau, una mica de respecte, ara ningú et fumarà a la cara sense pensar-ho dos cops,
però si et descuides et foragitaran a fotografies no volgudes i perdoneu,
l'excusa que et volen, t'aprecien o mil coses més... es una mica pobre.

Estimeu-me com jo vull i deixeu les fotos per les coses precioses que fem,
per les coses precioses que ens envolten i sentim una mica més, gaudim el moment,
abracem de veritat, fem un petó sentit, no ens caldrà una fotografia.

dissabte, 14 de gener de 2012

Batibull

Hi han coses que voldria comentar, unes amb molta calma i d'altres amb molta atenció, unes sóc crítiques amb el que veig al meu voltant o m'hi he trobat immersa i d'altres son d'admiració cap a algunes persones que segueixo. Però avui ha estat un dia llarg de feina, d'ordre i de proves.


No tot ha sortit bé, com toca, però han sortit tresorets i n'estic contenta. El que sí m'adono és que la feina no sempre és visible en la mesura del temps que hi has invertit. Segurament aniré adquirint agilitat i en treure més profit.

dilluns, 2 de gener de 2012

De vegades

De vegades una té ganes de fer, però les circumstàncies no permeten un respir, la feina, la canalla, la casa, el cansament o mil coses més.

Però la majoria de vegades, si deixem certes coses al marge... que ja farem en un altre moment ( la feina no marxa mai ) podem fer quelcom, ni que sigui una estoneta. I si es pot compartir, encara millor.

La càmera ja la duc al damunt tot el dia i en quan trobo un nuvolet, unes fulles, una pared velleta o quelcom que em dona curiositat, cap allà que hi vaig...

Així que ara només cal establir com a costum escapar-me una estoneta a fer feina i que la inspiració m'agafi amb les mans brutes i llesta per interpretar-la.

Estic contenta, poquetes coses, però queden mones.


Comencem l'any amb un nyanyo i amb il.lusió, com diu en Mas del Polònia, es clar.